Tot el que m'agrada es il·legal, immoral o...engreixa.

Bè, de fet no, ja que el sexe consentit no s'el pot considerar ni il·legal, ni immoral ( la gent del Opus potser pensa que si ) ni engreixa ( a no ser que es demostrin que els fluïds derivats de la copula siguin perjudicials per a l'organisme ;) ).
I si, avui parlarem de SEXE!
I es que el sexe, es un dels pilars de la vida del home, a vegades menyspreat o ultravalorat, peró volguem o no, continua sent un dels instints primàris que més ens fan gaudir en aquesta vida.
No es gratuït que la paraula SEX sigui la paraula més utilitzada en els buscadors d'Internet, i que el seu consum ( directe o indirecte ) sigui un dels negocis més lucratius d'aquesta societat.
Curiosament, desde fa segles, la societat ha volgut transmetre un seguit de condicionants morals i étics a l'acte sexual ( desde la regulació legal i prohibitiva de la sodomia fins a postular que l'acte sexual només servia per a la reproducció ).
L'intent de banalitzar el sexe, per sort, només va quedar en un intent, ja que actualment i en la societat occidental, tots aquells prejudicis que exisistien fa unes quantes décades, van caient progressivament.
Desprès del retrocés moral en aquest tema que va començar en l'Edat Mitjana, ara tornem a gaudir d'una certa llibertat sexual.
Tot i que alguns temes com l'homosexualitat i la transexualitat encara estàn molt topicalitzats i plens de rebuig per alguns sectors de la societat, opino que es qüestió de temps que s'assoleixi la plena acceptació de la condició sexual de l'individu.
I es que no deixa de ser paradoxal, que quelcom que en l'Edat Antiga era motiu d'orgull i satisfacció, ara sigui motiu de vergonya i estigmatització.
Per sort, cada generació que passa, es un pas endavant per a l'acceptació d'aquestes persones que han optat per una condició sexual diferent a la de la majoria de la població, i es que, la generació dels nostres fills, serà una generació que veurà com a quotidià, el que ara nosaltres veiem com algo bizzarro.
Parelles homosexuals casant-se, fills amb un entorn familiar de 2 pares o 2 mares, un tal Paco que al cap d'uns anys t'el trobes per el carrer i ja no és en Paco sino que es la Júlia...
Un seguit de fets, que a dia d'avui encara es veuen amb recel, peró que espero i confio que en un futur no molt llunyà siguin fets quotidians i totalment acceptats.