No es mullen, no es mouen, no els molestis i no siguis plom.

Bé, en plena jornada de reflexió electoral, crec convenient dir un parell de coses sobre el Referèndum de demà, 18 de Juny, on el poble català votarà el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Primerament, dir que no m'agradaria ser pessimista, peró em sembla que demà, els catalans, tornarem a demostrar que som un poble vençut, conformista i poc reivindicatiu.
Espero equivocar-me, i apel•lo a la intel•ligència del poble per a que voti amb coherència i fugi dels arguments partidistes dels defensors del Sí a l'Estatut.
Es una llàstima que el poble es deixi alienar per l’intoxicació dels mitjans de comunicació, controlats per la sociovergéncia, i que aquest fet, faci desequilibrar la balança en detreniment nostre.
I es que ja diuen que els mitjans de comunicació són el 4t poder de l'Estat de Dret.
No m'agradaria que els catalans, veiessin el NO com una opció radical i que busca el conflicte, sinó, ans el contrari.
Ja es prou dur per a un independentista votar un Estatut, que el que fa es mantenir els lligams amb l'Estat espanyol, però si la independència encara no es possible, el que sí que es possible es la millora de les relacions bilaterals amb l'Estat espanyol, i l’encaix de Catalunya en un Estat espanyol que no espoliï ni ofegui a Catalunya.
I aquest objectiu, es un objectiu que aquest Estatut no compleix ni de bon tros.
Podria entrar en els motius per els quals aquest Estatut es insuficient, però em faria pesat i l’únic que faria seria repetir el que ha anat dient ERC durant tota la campanya. ( Per tant, us emplaço a la seva web www.esquerra.cat ) on trobareu les raons per el NO i una comparativa entre l'Estatut del 1979, el del 30 de Setembre ( el del Parlament de Catalunya ) i el que es referenda el 18 de Juny.
Jo volia entrar més a fons a la dinàmica dels catalans, aquesta dinàmica submisa i conformista, que ha durat massa anys, i que sembla que la tàctica del "peix al cove" que va ser famosa durant els 23 anys de pujolisme, sigui la única tàctica que tenim els catalans per a aconseguir algun tipus de millora.
I ja per acabar, només espero que als catalans encara ens quedi una mica de dignitat nacional, i demà anem a votar amb conseqüència.
Salut i república catalana,
Albert.