12 d'Octubre: Res a celebrar.

La diada espanyolista del 12 d’octubre és segurament la festa nacional més controvertida de tots els països europeus.
I es que el fet de commemorar l’efemèride del descobriment d’América, no només comporta que es celebri el inici del imperialisme espanyol, sinó que també significa l’inici d’una de les massacres més dures i cruentes de l’historia: l’extermini dels pobles precolombins.
Els espanyols, cap a finals del segle XV i principis del XVI, es van establir a Sudamerica, iniciant una política colonialista basada en l’extracció de minerals i metalls preciosos, utilitzant als aborígens com a mà d’obra esclava, sense tenir cap tipus de compassió en vers aquells antics pobladors, que van veure com uns estrangers els hi robaven la terra i la llibertat.
Peró els espanyols no només van portar l’esclavitud a les terres americanes, sinó que també van ser els portadors de malalties desconegudes per aquelles terres, com el xarampió, la verola i el tifus.
Entre l’alta mortalitat en els camps forçats de treball i les malalties europees, la població indígena va arribar a descendre entre un 60 i un 90%, depenent de les zones i l’implantació colonial.
Les condicions de vida dels aborígens en l’època colonial, eren tan miserables que inclús es donaven fenòmens psicológics tant sorprenents com l’anomenada “desgana vital”.
Segons les cròniques d’alguns missioners establerts en les colònies, les mares mataven als seus fills al néixer per evitar que ells haguessin de patir una vida tant lamentable i deplorable com la que ells patien sota el domini espanyol.
Malgrat tot, entre 1918 i 1958, l’estat espanyol va decretar que la funesta data del 12 d’Octubre, seria la festa nacional o Dia de la Raza, en honor al inici de l’época daurada del Imperi Espanyol, un imperi aixecat amb la sang i les llàgrimes dels milions d’indígenes que van deixar la vida en les mines d’or i plata del Perú, l’Argentina, Bolívia, Venezuela i Xile.
No obstant, el canvi de mentalitat europea que es va produïr a mitjans del segle XX, després de la caiguda dels régims totalitaristes que es basaven en conceptes racials com a fonaments ideológics, l’Espanya franquista va decidir fer un rentat de cara a la Diada Nacional.
L’any 1958, la denominació del Dia de la Raza va ser canviat per un nom més eufemístic, però que al cap i a la fi significa el mateix: el Dia de la Hispanidad.
El Dia de la Hispanidad, avui en dia, continua sent una festivitat que produeix veritables orgies chauvinistes i mostres d’espanyolitat exacerbada per part dels nostàlgics franquistes i els espanyolistes més rancis, que abanderen amb honor la seva condició d’espanyol i demostren un veritable orgull per l’Espanya més pura i tradicional, l’Espanya de la pandereta, el brau i el catolicisme immobilista.